Lluís de Lorena-Guisa

Lluís de Lorena-Guisa

Nom original	(fr) Louis de Lorraine
Biografia
Naixement	7 desembre 1641 París
Mort	13 juny 1718 (76 anys) Royaumont Abbey (França) (en)
Sepultura	Royaumont Abbey (en)
Gran escuder de França
1658 – 1677 ← Enric de Lorena-Guisa – Henri de Lorraine →
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Prince of Lambesc (en) (1692–1718) Baró de Lambesc (1688–1692) Comte de Brionne (1666–1718) Comte d'Armanyac (1666–1718)
Família	Casa de Guisa
Cònjuge	Catherine de Neufville de Villeroy (1660–)
Fills	Henri de Lorraine, Marguerite de Lorraine-Harcourt-Armagnac, Françoise de Lorraine-Harcourt-Armagnac, François-Armand of Lorraine, Camille de Lorraine-Harcourt-Armagnac, Armande de Lorraine-Harcourt-Armagnac, Isabelle de Lorraine-Harcourt-Armagnac, Philippe de Lorraine-Harcourt-Armagnac, Maria de Lorena, Louis Alphonse de Lorraine, Charlotte of Lorraine, Annas Marie de Lorraine-Harcourt-Armagnac, Marguerite de Lorraine-Harcourt-Armagnac, Carles de Lorena-Guisa
Pares	Enric de Lorena-Guisa   i Marguerite-Philippe du Cambout
Germans	Felip de Lorena Carles de Lorena

Lluís de Lorena (7 de desembre de 1641 – 13 de juny de 1718) fou comte d'Armanyac i Brionne a la mort del seu pare el 1666 (i de Charny a la mort de la seva mare el 1652). El Gran Terratinent de França, com era anomenat, fou membre d'una branca secundària de la casa de Guisa, al seu torn branca secundària de la Casa de Lorena, sobirana a Lorena. Els seus descendents inclouen Albert II, Príncep de Mònaco, Víctor Manuel d'Itàlia, i Diana Álvares Pereira de Melo, onzena duquessa de Cadaval

Biografia

Lluís de Lorena va néixer a París, sent fill d'Enric de Lorena, o de Lorena-Guisa o a vegades de Lorena-Harcourt, comte d'Armanyac i la seva muller Margarida de Cambout, comtessa de Charny. El seu germà més jove, Felip, cavaller de Lorena, fou el famós amant del Monsieur Felip I d'Orleans i IV de Valois, germà petit de Lluís XIV de França.

Com el seu pare aban que ell, era anomenat el Gran Terratinent De França, sent un dels grans oficials de la corona de França i un membre de la casa del rei. A la mort de Lluís, el càrrec, així com el malnom de Monsieur le Grand fou agafat pel seu fill Carles de Lorena, comte d'Armanyac (a la mort de Carles, es va donar al net de Lluís, el príncep de Lambesc).

A la mort del seu pare el 1666, va heretar principalment el títol de comte d'Armanyac que, encara que evocava la família de la gran casa d'Armanyac, no suposava possessió de les terres vastes i autoritat semisobirana tinguda pels comtes d'Armanyac antigament, fins a l'extinció del llinatge medieval. La seva muller era Caterina de Neufville, filla petita de Nicolas de Neufville, duc de Villeroy, que havia estat cuidadora del jove Lluís XIV. Era germana de Francesc de Neufville de Villeroy, el cuidador futur de Lluís XV de França. La parella va tenir 14 fills, dels quals només tres tindrien successió;

Fou enterrat a l'abadia de Royaumont,. Amb ell és el seu pare i fill, François Armand.

Successió

Les dues filles de Lluís la futura princesa de Mònaco i Mademoiselle d'Armagnac per Nicolas Fouché

1 Enric de Lorena, comte de Brionne (15 de novembre 1661 – 3 d'abril de 1713) casat amb Marie Madeleine d'Épinay, va tenir successió; la seva neta Josefina de Lorena fou l'àvia de Carles Albert I de Sardenya un avantpassat de la Dinastia Savoia;

2 Margarida de Lorena (17 de novembre de 1662 – 16 de desembre de 1730) casada a Versailles el 25 de juliol de 1675 per poders, va tenir successió

3 Francesca de Lorena (28 de febrer de 1664) morta en la infantesa;

4 Francesc Armand de Lorena, cavaller de Lorena (13 de febrer de 1665 –; 9 de juny de 1728), no casat, abat de Royaumont;

5 Camil de Lorena, comte de Chamilly (25 d'octubre de 1666 – 6 de novembre de 1715), no casat; mort al castell de Lunéville

6 Armand de Lorena (8 de juliol de 1668 – 1681) mort jove;

7 Isabel de Lorena (12 de juny de 1671) morta en la infantesa;

8 Felip de Lorena (29 de juny de 1673 – 1677) mort en la infantesa;

9 Maria de Lorena (12 d'agost de 1674 – 30 d'octubre de 1724), casada amb Antoni I de Mònaco a Versalles el 13 de juny de 1688, va tenir successió sent pares de Lluís Hipòlit Grimaldi, príncep de Mònaco del que descendeixen els moderns prínceps de Mònaco

10 Lluís Alfons de Lorena, batlle senyorial d'Armanyac (24 d'agost de 1675 – 24 d'agost de 1704) no casat, mort en la batalla de Vélez-Màlaga;

11 Carlota de Lorena, Mlle. d'Armagnac (6 de maig de 1678 – 21 de gener de 1757) no casada

12 Anna Maria de Lorena (29 de setembre de 1680 – 19 de desembre de 1712) morta a Mònaco;

13 Margarida de Lorena (20 de juliol de 1681) morta en la infantesa;

14 Carles de Lorena, comte d'Armanyac, comte d'Armanyac (22 de febrer de 1684 – 29 de desembre de 1751) casat amb Francesca Adelaida de Noailles, filla d'Adrià Maurici de Noailles, duc de Noailles, sense successió.

Ascendència

16. Claudi de Lorena, duc de Guisa

8. Renat de Lorena, marquès d'Elbeuf oncle matern de Maria d'Escòcia.

17. Antonieta de Borbó

4. Carles de Lorena, duc d'Elbeuf

18. Claudi de Rieux, comte d'Harcourt

9. Lluïsa de Rieux

19. Susana de Borbó-Montpensier

2. Enric de Lorena, comte d'Harcourt

20. Felip de Chabot, comte de Charny

10. Leonor de Chabot, comte de Charny

21. Francesca de Longvy

5. Margarida de Chabot

22. Joan IV de Longwy

11. Francesca de Longwy-Rye

23. Joana d'Angulema

1. Lluís de Lorena-Guisa

24. Renat del Cambout

12. Francesc del Cambout

25. Francesca Baye

6. Carles del Cambout

26. -

13. Lluïsa du Plessis

27. -

3. Margarida Felipa del Cambout

28. -

14. -

29. -

7. Felipa de Beurges

30. -

15. -

31. -